Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Margalides
Manacor
975
II
Afica sa fauç endins
i agafaràs bon manat,
i estreny bé es safalcat
i no t’escaparan brins.
-¿Això que és s’estudiant
de Son Pere Carabassa,
que de lletra no en sap massa
i que perd s’eima jugant?
-Si jo perd s’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers!
De lletra no en sé de més,
però ne sé lo bastant.
-Mirau-lo, aquest polissó,
que de poca senyoria!
Sols no mena cortesia
a son pare, que és major!
-Jo no vos men cortesia
perque no la mereixeu.
Un altre pic no anireu
quantra qui us defensaria!
Ses dones de Son Servera
se’n van i fan remolí:
-¿Que mos hi arremolinam?
-Arremolinem-mos-hí.