Jo tenc i no sé què tenc,
i em falta i no sé què em falta;
em falta una cosa i altra:
em falta lo que no tenc.
En sentir renou de carro,
corrents vaig an es camí,
perque sé que ha de venir
de Ciutat lo meu regalo.
S’altre dia em varen dir
si me volia fer monja;
jo mateixa vaig respondre:
-S’estimat ho ha de dir.