No trenguis banc ni cadira
per jo, que no n'he de menester,
perque tateix no seuré
mentres ta mare no hi sia.
Miquelet, no em matis ara;
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres,
i jo tenc dos cirerers.
Ai, morena, fé’t enllà,
ses altres te seguiran;
farem es rotlo més gran
i sa paia se batrà.