No menj brossat ni formatge
ni llet, i em fan munyir:
llaur sa vinya i no bec vi.
¿Com no m’han de fer avorrir
s’estar llogar de missatge?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Missatges
Sant Joan
904
II
D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Sa primera vegada era
i sa darrera serà
que jo torni anar a posar
mocador damunt murtera.
A sa muntanya hi ha pins
i qualque mata també.
M’han enviat un paper
que no em cas fins l’any qui ve,
i daran, per un dobler,
vint-i-cinc querns de fadrins.