Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Allunyament. Enyorança
Llucmajor
Amor, Anatomia, Desig, Déu, Enyorança, Floretes, Peripècia
7a7b7b7a
Mixta
4
184
I
13
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han passada.
Verge de Lluc coronada,
a vós la vos encamín.