Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Sa prenda que més estim,
a Ciutat la m’han passada.
Verge de Lluc coronada,
a vós la vos encamín.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de ta cara hermosa.