No us espanteu si visc trista
o si duc mon cor endolat.
Si no torna s'estimat,
de plorar perdré la vista.
Diuen que Na Coll Collassa
braveja que té balcó,
i només té un finestró
que amb penes es cap hi passa.
Adiós, guapes pintures,
regalo de los meus uis;
amb so mirar vos ne duis
es cor de ses criatures!