No mudaré, estimat meu,
que ets altres me fan agrura;
si he de tenir ventura,
l’esper de la mà de Déu.
Amb un viudo, mare, mare,
amb un viudo, mare, no:
amb un viudo fa bon viure,
però amb un fadrí, millor.
Sa paret de S’Esgleieta
a’s cap d’avall té un bony
i jo amb un martell l’hi enfony:
tup-tap, vet-la-t’aquí dreta.