Novia, no estigueu trista;
menjau si voleu menjar,
que una nit heu de passar
que mai vos hi sereu vista.
S’altre vespre, galant rosa,
¿creuràs que et vaig somiar
com si et ‘gués tenguda ja
a dins es llit per esposa?
Aquests rebosillos amb flors
que ses fadrines se compren,
an es fadrins los corrompen
totes ses venes d’es cos.