Per avorrir una cosa,
l’han d’encobeir, primer,
i jo no t’he encoveïda.
Veiam com t’avorriré!
Jo tenia la sendera
posada de quatre vents;
vaig dir: -Fura, ¿que no véns?-
I es coniet ja no hi era.
–Jo estic baix de tes rames
arrendit que no puc més.
−¿Que no saps que es cavallers
van allà on són ses dames?