Ses olives fan agrura;
ses figues mal de queixal;
ses bastonades fan mal,
i a rotlos qualque blavura.
‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.
Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.