Si mos passos són perduts
en venir la darreria,
poré prendre, vida mia,
es camí d’es malvolguts.
A la Forca no hi ha pau,
perque es partit trampoleja.
En veure un qui potoneja
i de ses cames fluixeja,
aquest és En Nicolau.
Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa!
però amb una capellana.