No em vénguis a contar espants,
que et tiraré quatre coces.
Jo no em pensava que fosses
amiga d’ets hortolans.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Hortolans
Felanitx
1298
II
Ai, Maria, si venies
anit an es meu costat!
Jo et daria de bon grat
tot quant me demanaries.
M’és seguit coir oliva
a Planícia, en es camp gran.
¿Per què t’han privat, Tonina,
de conversar amb En Juan?
Un fadrinet amoròs,
com hi comença a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
I, com hi ha un any o dos,
ja muda de poceir,
i s’atreveix a di-lí:
-¿Voleu que romangui aquí,
bona amor, i jauré amb vós?
I ella respon amorós:
-Estimat, si fos per mi,
ja us hauria dit que sí.
Emperò hem d’advertir
a los nostros superiors.
Lo que hem de fer: esposar-mós,
i llevarem es que dir.