Es meu guerrer té cavall,
animal de fantasia,
i jo no n’hi donaria,
un dia de bona fira,
a tot estirar, un real.
Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
M’estim més la benvinguda
que aquest senyor m’ha donat
que tota quanta heretat,
de llavò ençà que som nat,
me pugui haver pervinguda;
i ara, perque me saluda,
jo també l’he saludat.