A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.
Sa prima d’es violí
s’és rompuda, i no hi ha amores.
Bona nit tenguen, señores,
que jo me’n vaig a dormir.
Han posat en es diari
que s’al•lota m’ha engegat,
emperò no hi han posat
lo que era més necessari.