Faç feina ran d’un camí
per on passa molta gent;
una bufada de vent
m’ha duit dins s’enteniment
que En Miquel ha de venir.

Sa guerrera a mi em mermula;
jo a dir mal d’ella no gos.
Mal li surta es carcabòs,
es fetge i sa freixura,
i llavò, si no s’atura,
gotes de sang d’es seu cos!

Corren vint anys que som nat,
i no us ‘via presumida;
jo em pens si vos heu nodrida
a un roser, d’amagat!
Si jo l’hagués reparat,
prompte us haguera coïda,
maldament tota la vida
n’hagués d’anar escalabrat.