Vós ja ho sou, agraciada;
però com altre temps, no.
Aquest canat de sabó,
la mitat de sa color
vos ha llevada, estimada.
Jo me n’anava a Llubí
amb porros i xerovies;
ja vénen es darrers dies
i mos hem de devertir.
Un temps era ca mon pare
i ara n’és ca es meu germà,
i no m’hi puc aturar
perque me fa mala cara.