Adiós, lluna de nit!
Adiós, sol de migdia!
Adiós, clavell florit
de clavellera florida!
Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.
Sempre la veien anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra
per peresa d’escurar.