Altres cançons relacionades
Com la mar té quietud,
diuen: -A pescar anirem,
per ventura avençarem
es temps que tenim perdut.
Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Un pic cada any solen fer,
a moltes cases, matances.
Son poques ses alabances
que puc dar d’aquest carrer.
Tradicionari de Mallorca
