El romaní que hi ha nat
dins la garriga comuna,
cada mes té flor segura,
i en es maig, propiedat.
Es compàs és una cosa
que no l’han d’anar a cercar,
perque allà on no n’hi ha,
tot sol hi va i s’hi posa.
¿Vols que et digui, Catanyó,
de quin modo n’has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estra content ni felló.