Jo vui cantar d’aturat
i se pensarà la gent
que faç feina que rebent,
i faç s’uiastre esbrancat.
Dins un foc abrasador
va augmentant la pena mia;
i encara, per pitjor,
que es qui pot apagar-ló,
hi posa llenya i l’atia.
Bona amor, viviu, viviu;
no espereu de mi govern.
Allà on heu fet s’estiu,
anau a fer-hi s’hivern.