Diuen que en anar a vermar
se’n duen ses castanyetes.
Al•lotes, anit se fa
es ball de ses jovenetes.
Per ballar copeos
sortim casi tots:
per ballar mateixes
sortim dos en dos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Verema
Poble
Binissalem
Núm de glosa
1239
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tan fortes tenc ses amors,
les tenc i no mudaré
fins que a ca vostra vendré
per fer mort i vida amb vós.
Si no ho volen los majors
que em comanden, fugiré.
Tot serà causa aquell bé
que mos teníem jo i vós.
Es vespre festejaré
amb so meu enamorat.
Me dirà com m’he campat,
i jo respondré aviat:
-Ausent de vós, estimat,
no fa llarg de massa bé!
Esperança Cocarroi
d’es carrer de sa Porrassa:
Val més un ca que una caça,
un dogal penjat p’es coll.
Tradicionari de Mallorca
