Francina, el meu cor s’estella
des que amb tu no he rallat;
jo visc més atribulat
que un vaixell que s’ha negat
dins es canal de Marsella.

Ai de mi!
Ara bec aigo
perque no tenc aigo;
que si tengués aigo,
beuria vi.
Un moliner de molí d’aigo.

Si llev sa mà d’es mantí,
es garrot tornarà blan.
Ses meves mules diran:
-Sa guerra de Tetuan,
¿que és venguda per aquí?