D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tallar rama
Alcúdia
1219
II
A la una, canta es gall;
a les dues, sa gallina;
a les tres, es rossinyol;
i a les quatre, ja és de dia.
Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
Es vespre me n’he d’anar
perque un altra feina em toca,
que tenc posada una lloca
i l’hauré d’anar a llevar.