Com fórem dins la badia,
que mos n’anàvem en cós,
plorant vos deia “adiós”
d’es cap d’es moll l’amor mia.

Tu portaves es reclam
de ses jovenetes guapes
i ara aniràs per ses plaçes:
-Hala, dones, treis pedaços
que a ca es sogre en baratam.

Jo aquí t’he de retratar
dins sa lluna d’es mirai,
perque es qui no t’ha vist mai
encara et pugui mirar.