Jo voldria, Catalina,
que el Bon Jesús te’n dugués,
de lliris i clavellers
i roses d’Alejandria.
El cel, ¿que s’és crivellat,
n’és caiguda una estrella?
Jesús, quina meravella
que tenc an es meu costat!
Cant i no tenc alegria;
més me trauria plorar
quan veig que ausent he d’estar
de qui me dóna alegria.