Amb estidores de fust tornen a devers Marina i es paraire qui renyina, diu :-Al•lots, toneu lo just.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tallar rama
Artà
762
II
Si fos fadrina, voldria s’enamorat moliner: que és de venturós qui té nostro pa de cada dia!
El qui de vós s’enamora, de dia no pot venir, perque s’ha de devertir passant una llançadora.
Damunt es Coll de Morell vaig trobar lo que cercava: dues roses i un clavell i una treneta blava.
