Un escolà de Sineu,
sa madona Cascarilla,
feren una fantasia
d’un brossat d’un veinat seu.
Em veig venir sa ruixada.
Amor, ¿que la’m pegareu?
Emperò no la’m fareu
que no la m’hagi pensada.
Passava per un carrer
i una jove cantava
i a mi de paper em donava
que era un rossinyol que estava
retirat dins un batzer.