Quan allà enfora sereu,
que amb vós no podré rallar,
per les ones de la mar
un record meu vós rebreu.

Essol sortirà a ponent
i sa lluna farà rotlo;
no em toquis es mariol•lo,
que et sortirà malament!

Hòstia consagrada,
en bones mans t’has posada,
tota feta de carn i sang;
la meva ànima vos coman,
que en el cel sia portada.
Oh càliç, tan divinal,
sang preciosa de Cristo,
no permeteu que jo visca
ni muira en pecat mortal.