Altres cançons relacionades
Sa pobila de can Ros
me va amb sa clenxa estirada,
i menja pa amb sobrassada
per tenir bones colors.
S’estimat a mi em descansa:
diu que no festejaré;
i jo per ell no perdré
ningun sopar, d’enyorança.
De sa part de llevant surt
una estrella que mos guia.
Vós triau, i algun dia,
a agafar arreu, fareu curt.
Tradicionari de Mallorca
