Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faça bona cara.

No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi,
que passases per aquí
i sols no poguesses dir:
“Al•lota meva, adiós!”

Vaig venir de França per a treballar.
No vaig trobar feina i em pos a esmolar.
Esmolador vell, fa cara de noi
tot lo dia corre amb la mola al coll.
Esmola estidores, qualque guinavet.
Tot lo dia corre, no s’aguanta dret!
Jo li privaria d’anar p’es carrer,
que lleva sa feina al pobre ferrer!