Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.

Cridam: -Covo, traginer!-
I no tenim cul tapat.
Per això el mos ha tirat
Na Borrona, an es paner.

-Oh gran polissó, dolent!
Mal penyal te desenroc!
-Amèn, si fos d’arròs groc,
per vós que en teniu talent!