Quan la vaig veure en es ball,
que sa roba millor duia,
jo haguera jugat quesvuia
que sa meva al•lota duia,
enmig d’es front, un mirai.
Passava per un carrer
i una jove cantava
i a mi de paper em donava
que era un rossinyol que estava
retirat dins un batzer.
Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.