S’esquena, de mal que em fa,
arrrib que no hi tenc consol.
Si em perd dins Son Rossinyol,
no m’hi vengueu a cercar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Llubí
1137
II
Dau beure i de mi fiau,
que jo som lo pagador.
Me’n pren com lo passador
qui tots los du a piló,
i a’s darrer cop ell hi cau.
No us penseu que ets homos d’era
ells mos vénguin a ajudar.
Estimaran més estar
a s’ombra de sa figuera.
-Madò Bet, alçau, alçau!
¿Qué té de nou En Silvestre?
-Que lo que més estimau
el dimoni en fa festa.
-Ma fia, tirau-li asperges,
mira si t’amollarà.
-Maldament que em tireu merdes,
de mi no s’escaparà.
-Ara, veurem què farà,
si l’amollarà o no.
Val més el nom del Senyor
que tots quanta dimomis ha!