Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
Jo no havia menester
mocador per recordança,
ja em bastarà l’enyorança
el temps que tot sol viuré.
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
punt per punt tal com m’ho sent.
Tradicionari de Mallorca
