Un dia, pescant un cranc
dalt ses roques de Cabrera,
vaig veure sa Dragonera
baraiar-se amb so Cap Blanc,
i es cap de Cala Figuera,
de rabi’, plorava sang.

L’amo de Son Cantigall
qui munyia sa gallina
i feia una fogassina
com una cabeça d’ai.

S’espigolera ja ve
i mos durà aigo fresca:
mirau de quin modo tresca;
sols no se mou, gairebé.