Jo no em cans de demanar
a gent que ve de Ciutat
noves de mon bé estimat,
i ningú me’n sap donar.
Jo me’n vaig cap a sa Plaça
p’es carrer Nou, aviat.
Margalida, som soldat,
perque he tret número quatre.
Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!