Jo passava per ca teva
i tu cuinaves ciurons;
de sa teva galania
jo me’n torc es meus calçons.
Jo m’he de casar amb un pobre;
mu mare, ¿que no ho sabeu?
Per això vui que em faceu
sabates i molta roba.
Petita, s’aire ja et mata.
Què farà quan duràs grins!
Te faràs venir es fadrins
baix de sa teva sabata.