Si tu et penses que jo mud,
és que vius molt enganada.
a mi me’n pren, estimada,
com la tórtora enviudada,
que mai la veuen posada
damunt abre de virtut.

Oh dissabte desitjat,
¿a on ets, que no arribes?
¿Tu que te’n seràs anat
a Valenci’a dur blat
o a’s Mercat a vendre olives?

Jo festejava, a Maria,
sa fia de s’escolà,
i com son pare ho va sebre,
de rabi’ se va matar.