A sa meva enamorada,
tothom li diu “es tresor”;
jo li dic que és una flor
coïda de matinada.
Un sabater, com tacona,
se posa en es rebull d’es sol
i se menja ses vuitenes
amb sos dits plens de cerol.
-Madona de Son Duí,
¿que ja teniu sa llet cuita?
-Ses euveies no n’han duita
o es pastor no sap munyir.