Pereta, jo te duc peres
i qualque perot mesclat;
si sé que n’has dada cap,
et deixaré de deveres.
Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.
Quan los meus ossos seran
mig podrits dins el fossar,
en sentir-te anomenar
encara s’alegraran.