Jo no havia menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
que em va deixar lo meu bé.
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
punt per punt tal com m’ho sent.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.