Homo de Déu, tu caduques!
Un cop dius pé i s’altra pà.
Cap dona en el mon hi ha
que no diga: -Ve’l-t’allà!
¿Que el veus, a N’Ensuma-ruques?

Sa muleta se queixava
i a Na Coloma contà:
-Ton pare em mena a abeurar,
però no em dóna cap fava.

Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.