Me’n vaig vorera vorera,
cercant llavor d’escaiola.
Ses dones de Son Servera
totes duen camissola
i ets homos faldar defora
de davant i de darrere.
En Joan voldria veure,
però no dic es d'aquí:
un altre m'alegra a mi;
per bé que mir, no el puc veure.
Sa dona sempre em demana:
-¿Quan acabes es què fer?
-De feina sempre en tendré
si estic a Son Galiana.