Civadeta, curta i clara,
curteta i clara no ret.
Segadors, ell ja està fet,
ja no n’hi ha per suara.
Quan jo era porqueret
que guardava p’es camins,
feia voreres endins
i jamai duia barret.
¿Tu que no t’has de casar,
que en veure homo ja el desjectes.
A tothom trobes defectes;
i en tu, ¿que no n’hi ha?