Ai, Solanda! ai, Solanda!
tu estàs allà i jo aquí.
Tant s’aigordent com es vi,
en esser dedins, comanda.
M’agrada mirar al carrer
i escopir-hi, si estic plena,
i jeure sempre d’esquena
o de panxa és mon quefer.
Una teula.
Es qui sembra a terra allena,
perd es temps i sa llavor;
jo, qui n’he sembrat amor,
no coiré sinó pena.