Altres cançons relacionades
Frissava que fos es vespre
per amb ell porer rallar
i porer-li declarar
mos sentiments i la resta.
Anit passada es rompé
es mirai amb què em mirava.
I ara, ¿ambe què em miraré,
si altre mirai no m’agrada?
Aigo de font viva i fresca,
aigo de penya taiada!
No comporteu, estimada,
que el qui té set, que patesca.
Tradicionari de Mallorca
