–Es beure no m’assacia
ni es menjar no em fa profit
ni puc dormir de nit
ni puc descansar de dia.
–He perduda s’alegria
com un malalt dins es llit
d’ençà que apartat estic
de sa teva companyia.
Festejava d’amagat
ses vegades que poria.
Per privar-me s’alegria,
la m’han passada a Ciutat.
Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per devertir-me jo cant,
i ma vista sempre plora.