Ara he afinat un estel
en el cel, i no hi ha massa.
Damunt s’era d’Albocasse
a tres monges daren vel.
Ai, Ai! cridàvem tots dos,
quan mos tenien davall
i ballàvem un bon ball
sense haver-hi sonadors.
El qui m’envia m’ha dit
que et retirs, Tòfol; no surtes,
que això d’anar a les hurtes
no pot dur bon fi a la nit.