N’era l’any coranta-tres,
a tretze de juriol;
a migdia es tapà es sol,
trons i aigo, ben espés.
Ses matines de Nadal
se comencen a acostar;
el sen Teco comprarà,
de xigarros, mig real,
perque guanya bon jornal
i li comporta es fumar.
Maria-Aina, no en tens gaire
de porer riure de mi:
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.