Saps que estava jo de bé,
qui a S’Allapassa segava!
De su-dins es sementer
veia es sogre qui em vetlava.
Es sol surt i fa sa via
i cap a’s ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Una fadrina, en dur rumbo,
de cop li compren mantell
i una manta de conxell
i un rosari de catxumbo.