Bon ventet de tramontana
és qui alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Bartomeu
darrere aquella muntanya?

Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.

Sant Vicenç Ferrer,
vós treis aigo amb un paner
i no ne vessau cap gota.
Tres monges dins una bóta,
petites com a vellanes,
de resar tenien ganes
es dissabte de Nadal,
girant fuies de missal,
mentres deien ses matines.
¿No heu vistes dues sardines
qui escorxaven un porcell?
Una va perdre es capell
dins sa cova d’es Moixons,
i mogueren questions
qui cantaven s’Evangeli:
“Patris nòster, Pater celis”,
i sa missa està acabada.
Menjarem pa i sobrassada
i beurem un poc de vi
per passar aquest sant camí,
i direm que és Santanyí
una vila arraconada.