Sa Cadernera va anar
en es tai de sa segada,
i quan va esser a sa civada,
va dir:- Jo no sé segar.
Es blat és mal de taiar
i s’ordi qui arestes fa;
sa xeixa és bona pastada.
Son Roig i Son Fogueró
tot està ple d’olivardes:
ses perdius hi van a guardes,
no hi coiran sa llavor.
Ses meves guerreres són
de pols d’enmig d’es camí,
que s’oratge en passar-hí,
ja no saben per on són.