Es vent era tramuntana
picada de gargaló;
i es llaüt d’es Sergentó,
anant en popa redó,
envestí dins Na Regana.
En sa nit, una lluerna
deu trescar molt de redol.
Aquestes que duen dol
duen es fadrins a perdre.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.