Sa Cadernera va anar
en es tai de sa segada,
i quan va esser a sa civada,
va dir:- Jo no sé segar.
Es blat és mal de taiar
i s’ordi qui arestes fa;
sa xeixa és bona pastada.
Ell com qui duguis la doma.
¿Que ets madona d’algun lloc?
Pareixes un endiot
estufat, sense cap ploma.
Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Oh, quan serà aquell dia
que jo el vegi de present!