Cada dia vaig a missa
per por d’enamorar-mè;
dic: -Senyor, no sé per què
som tan enamoradissa!
Es dia que vàreu néixer
devia esser es quart minvant:
per això us torbàreu tant,
en aquesta vida, a créixer.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?