Per estar enamorat,
amb mon pare em baraí.
Aquí em vaig determiní (sic)
d’anar-me’n a fer soldat.
Me’n vaig anar a Ciutat
a casa del capità:
-Senyor, jo som un paisà
que vénc a fer-me soldat.-
Amb la cara conegué
que no n’havia dinat.
-Vine aquí, Miquel Ferrer,
vet aquí peix dins un plat
i llavò pa recolat:
menja fins que estaràs bé.-
com vaig estar ben atapit,
que pus menjar no volgué:
-Vine aquí, Miquel ferrer,
t’assajaré aquest vestit-,
que me va estar tan bé
com si per jo fos cosit.
A dins un cuarto tots sols,
no hi havia mé persones,
ell agafà ses tisores
i m’escapçà es reganyols.
-Senyor, ¿per què fa això ara?
-Miquel Ferrer, el Rei ho mana:
a tots los ho hem d’escapçar.-
Me’n vaig anar a passejar
per tota l’artilleria,
i la gent qui em coneixia
no feia sinós mirar.
Com vaig esser en es mercat,
un amic meu vaig topar.
Lo prompte em va demanar:
-Miquel Ferrer, ¿que és estat?
-En aquest punt m’he assentat.
si ho voleu esser, estimat,
vestit per vóstambé hi ha.-
Com vaig esser en es Moll,
qui estava a punt d’embarcar,
-Mal me facen ses pessetes,
com a plaça em vaig ’sentar.-
Com vaig esser enmig de mar,
qui ja no veien cap porta
vaig dir: -Adiós, Mallorca!
Ditxòs qui hhi porà tornar! –
Com vaig esser enmig de mar,
qui partien es bescuit,
-Bona mort me n’hagués duit,
com a plaça em vaig ’sentar.
Daràs comandacions
mon pare i a mumare,
a germans i a germanes,
a cunyats i a cunyades
i a Na Francina Aguiló
que és sa que més estimava.

¿No trobau que és cosa trista
per un fadrí, fer carbó?
Que per guardar un sitjó
ja hi ha un mes que no l'he vista.

A dins sa meva cabeça
hi duc Salomó estampat,
per explicar què es estat
de Na Venys de Sa Sorteta.
Totes ses cançons sé dir
de Na Venys de Sa Sorteta,
i llavors ses d’En Puceta,
d’En Fuieta i En Jaumí.
Com jo veig pujar En Fuieta
amb so capell amollat,
i En Jaumí ben afaitat,
i Na Venys de Sa Sorteta!
En Pere anava content
a un ballet que sabia.
En lloc de tenir alegria,
li serví de sentiment.
Pren p’es carrer d’En Puput,
com qui anar a sa carretera:
surt una dona lliquera
i li va caure s’aumud!
Gira i se treu es capell
sense girar-se darrere.
Pren es trot sense carrera
perque té por de sa pell.
Pren p’es carrer de Ses Parres,
com qui anar a la ’tricidat.
Passava tan atestat
que, si fos estat llaurat,
sols no hi fos senyat potades.
Abans d’arribar a sa Plaça,
de córrer se va aturar
perque s’alè li faltà;
ses cames li feien flaca.
Pren p’es Carrer Major…
……………………………………….
Amb so renou que va fer,
llavò sí que va fer via:
p’es trespolet, pareixia
un cavall de tabaquer.
Volta per s’Abeurador,
com qui anar a Capdepera.
Li surt sa cussa llebrera
d’En Salomet petitó.
Per dar-li es susto millor,
ja li ha pitjat darrere.
El fósseu vist, an En Pere;
no feia gens es traidor!