Es vent era tramuntana
picada de gargaló;
i es llaüt d’es Sergentó,
anant en popa redó,
envestí dins Na Regana.
-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit es mocador?
-Un jovenet de Pollença
el m’ha duit, i a tu no.
Es temps de segar dirà:
-No vui que segarigueu,
jo només vui que regueu
sa flor, i no es mustiarà.