Lo meu bé, que taia murta,
ja deu sentir bona olor!
També deu passar calor
taiant sa llarga i sa curta.
Quan la vaig veure venir
per dins es camp que lluïa,
jo vaig dir: “Oh dissort mia!
Jo m’havia de morir!.
Tu te devies pensar
que, en veure’t, m’amagaria;
jo, per rallar amb tu, aniria
allà d’on va dur Maria
ets olis per batiar.