Sainies de plenitud
dues cada mes me’n dava,
i mu mare se pensava
que era sang que m’ofegava,
i era que jo ja n’estava
de sa teva amor vençut.

Un temps, en veure soldat,
feia una hora de torcera,
i ara la faig de drecera
perque hi tenc mon bé estimat.

Si vols sebre jo qui som,
pregunta-ho, que a tu et pertoca:
descendesc d’aquella soca
de sa primera bajoca .
que Déu posà en aquest món.